.
Des de Cap del Rec (1.953 m) ens dirigim a l’inici del circuit de raquetes que comença al costat mateix dels edificis de serveis. Marxem en direcció nord oest amb un pendent suau entremig d’un bosc de pins. El camí està ben senyalitzat amb estaques metal·liques i rètols, i els arbres també disposen d’uns petits quadrats adherits de color groc amb un número de color negre identificatiu del sender 18 que ens porta del Cap Rec al Pradell. Més endavant ens trovem amb una pista d’esquí nòrdic. La creuem procurant no malmetre les traces marcades pels esquiadors i l’abandonem per tornar a enfilar el camí. Ben aviat una nova cruïlla travessa un segon tram de la mateixa pista anterior. La creuem i tornem a seguir el camí general. Fa molta calor i prefereixo prescindir del Buff. Des de lluny ja es comença a divisar el final del bosc. Abastem el refugi del Pradell situat al cap de munt d’un prat (2.112 m). Portem un temps record de 30 min sobre els els 50 min estipulats. Estic convençut que aquest ritme em passarà factura en algun moment, però prefereixo no pensar-hi.
.
Per sobre del refugi transcorre la pista de Cap del Rec a les Pollineres. Hi trobem el rètol indicador que ens assenyala el camí per pujar a la Tossa amb un horari estimat de 3 hores. No tenim gaire temps, donat el fet de que volem tornar avuí mateix cap a Barcelona, i per tant ens decidim seguir per la pista en direcció a Pollineres. Fem ruta pels laterals de la pista per no malmetre les traces marcades i d’aquesta manera també aprofitem una estona per prescindir de les raquetes, que d’ara endavant portararem lligades a les motxilles. De tant en tant ens quedem sense laterals i hem de fer via pel ben mig de la pista i per això ens guanyem l’esbroncada algun esquiador tiquis-miquis!
.
De sobte es trenca el silenci. El xiular frenètic dels ocells es fa present per tot arreu. Ens anuncien el mal temps, i no van pas errats. En 10 min es posa a nevar, però decidim seguir endavant. Portem suficient equipació per aillar-nos del fred i (modèstia a part), un servidor va pensar en endur-se des de casa alguns fruits secs i xocolata!! jeje...
.
Torna a sortir el sol i decidim aturar-nos per dinar. Tenim cobertura de mòbil!!! ...i des de Barcelona ens diuen que tot el dia està plovent. En canvi, aquí aprofitem per bronzejar-nos una estoneta, jeje... Som uns privilegiats. Tot i que no per gaire estona. Uns nuvols enormes es tornen a dirigir cap a nosaltres. Són dos quarts de tres. Decidim recollir les restes del dinar i continuar una estona més fins a un cartell colgat per la neu que ens anuncia la Muntanya d’Arànser. Des d’aquí tenim 50 min fins als Estanys de la Pera, però ja no tenim temps suficient per arribar-hi. Quina llàstima. Deixem pendent aquest recorregut per un altre dia i fem mitja volta de tornada a Cap del Rec.
.
.
Ha estat una bona experiència. M’he sentit com un autèntic explorador recorrent boscos i prats nevats a més de 2.000 metres.
.
Ohhhhhhhh, ka maku!!!! M'has deixat sense paraules, estàs fet tot un poeta!!!I llàstima que no puguis posar el vídeo famós...quanta enveja amagada...jeje
ResponEliminaPetonets!