Viatge als Pics d'Europa (Astúries)

Durant la Setmana Santa qui més qui menys disposa de 4 o 5 di- es festius per poder organitzar alguna sortideta. Jo vaig aprofitar per visitar Astúries. La seva extensió geogràfica no és massa àmplia, així que en pocs dies es pot veure quasi tot. He de confessar però, que la meva opció de viatjar amb bus des de Barcelona no la recomano a ningú. És molt esgotador (11 hores sense passar de 90 km/h). Puajjjj... Mai més!!!! La propera vegada serà millor organitzar-ho tot amb antelació i reservar un plàcid vol amb avió. En qualsevol cas, la gent del bus era molt amable. Després d’arribar a Oviedo a les 9:00 del matí amb tota la son acumulada com a conseqüència de no haver dormit durant tot el viatge, no vaig poder evitar prendre’m dos cafès amb molta cafeina (jo que sempre els prenc descafeinats). Bufff, quin xute!!! Seguidament, cap a l’aeroport a recollir el cotxe de lloguer que haviem encarregat. Quina sorpresa!!!

.

Era un cotxe de luxe!!! jejeje, jo m’ofereixo voluntari per conduir-lo durant tots els dies. De fet, aquell cotxe ja podia ser high class... pagant 50 euros per dia. Ara ja teniem el patinet per desplaçar-nos per tot arreu, així que ens posem en marxa cap el campament base ubicat a Cangas de Onís, a prop dels Pics d’Europa. Era el lloc ideal per gaudir de la natura i també per beure molta sidra. Durant el vespre totes les tavernes (sidreries) estaven a tope!!! Jo també vaig acabar a tope de sidra... però no prou per impedir-me llevar tots els dies a les 7:00 del matí per fer totes les excursions programades.

Ruta del Cares: Aquesta excursió des de Poncebos (Astúries) fins a Cain (Leon) transcorre per un camí ben marcat i sense cap complicació excepte la seva longitud, 10 Km d'anada i uns altres més de tornada. Malgrat la seva senzillesa i l'amplada del camí (més de 1,5 metres) calia vigilar molt, doncs sovint el camí voreja penya-segats que cauen vertiginosament sobre el riu Cares. Nosaltres teniem l’inconvenient afegit de coincidir amb un dia de pluja i molt vent. Aquestes condicions meteorològiques convertien la ruta en una tasca excessivament complicada, així que varem decidir donar mitja volta sense esperar a esgotar-nos. . .
.

Bulnes: Aquest poble està situat a 650 metres sobre el nivell del mar. Els seus habitants són unes 20 persones durant tot l'any. Cal accedir-hi a través d'un funicular obert tots els dies. Bulnes és l'únic poble d'Astúries on no hi ha accés per carretera. Després d'anys de demandes es va aconseguir la instal·lació d'un funicular el qual salva els 400 m. de desnivell entre Poncebos i la part inferior del poble de Bulnes, en aproximadament uns 7 minuts. El pendent és del 18% i la seva longitud de 2.200 m. Dintre del seu horari estacional la freqüència entre viatges és de 30 minuts, de 10:00 a 12:30 i de 14:00 a 18:00 hores. El bitllet normal (anada i tornada) costa 18 euros. L'alternativa és accedir al poble a peu, per la ruta que recorre el canal del Teixu, doncs tot just són quatre quilòmetres i el desnivell, des dels 200 metres d'altitud de Poncebos als 650 de Bulnes, no és excessiu per a qualsevol persona amb bona salut. Nosaltres no teniem alternativa: pluja + vent = funicular.
...

.
Llacs de Covadonga: A uns 12 km del Santuari de Covadonga, immersos en un paisatge espectacular al qual s'accedeix per unes carreteres molt estretes i empinades, ens trobem els Llacs de Covadonga, dos llacs d'origen glaciar: l’Enol i el de la Ercina. El camí cap als llacs està replet de belles panoràmiques. Actualment no es pot accedir als llacs amb cotxe si no és abans de les 8 del matí ja que a aquesta hora tanquen la carretera i solament és possible pujar en uns autobusos llançadora (costa 6 euros el trajecte persona). Una vegada arribem a la nostra destinació, a uns 1100 metres d'altitud, el llac Enol és el primer que ens trobem amb una profunditat de 24 metres. Més endavant es troba el de la Ercina menys profund que l'anterior: solament 2 metres. Des d'ambdós llacs podem fer rutes i gaudir d'uns paisatges maravellosos. També és recomanable fer una escapadeta al Mirador de la Reina per poder gaudir d'una vista inigualable del Pics d’Europa. Al costat del llac de la Ercina hi ha un parell d'establiments on donen begudes, entrepans i també un caldo bonissim!!! A mi no em va semblar massa car, potser perquè estava massa bocabadat mirant com nevava. Ohh, my God!!!

El Museu de la Mineria (MUMI): situat al poble de El Entrego (Carrer El Trabanquín, s/n) és una experiència única per conèixer com treballen i viuen els miners. La visita també inclou una ruta guiada on cal baixar a unes galeries que simulen una petita mina. Ho recomano. El preu d'entrada solament són 5 euros.
.

També varem visitar alguns pobles i ciutats de la costa: Gijon, Llanes, San Vicente de la Barquera... en resum, a tot arreu gent molt amable, bon menjar i molta sidra!

.

..