Esquí a La Molina (Cerdanya) Girona

Aquest mes de març he tornat a esquiar després de molts anys. De fet només havia esquiat 2 o 3 vegades en tota la meva vida, i tenia la curiositat d’aprendre més. Així que li vaig demanar a una bona amiga experta (la Montse) que em fes el favor d’ensenyar-me, i vaja si ho va aconseguir!!! Ara ja m’atreveixo a pujar amb el telecadira fins dalt de tot... bé... potser exagero una mica... quasi fins a dalt de tot. He de dir que això de l'esquí enganxa!!! No sé si serà perquè a La Molina hi ha molta varietat de pistes i per això no em vaig aborrir gens ni mica. En resum, vaig aprendre a girar els esquís en un parell d’hores o tres (sembla fàcil però no ho és pas). A partir d'ara ja puc dir que no utilitzo cunya!!!!!!!!!!!! Noooooo!!!! jejeje... La resta del dia me’l vaig passar pujant i baixant pistes blaves.... si... si... blaves.... De fet, ara ja vaig de sobrat per les verdes!! Ja sé que molta gent puja més amunt... vermelles i negres.... bla, bla, bla... i pensareu que sóc un ridicul que només sap esquiar en pistes de chiquipark... però jo encara no tinc aquesta facilitat per pujar a vermelles i encara menys a negres... Tot i que la Montse em va dir que ja estava preparat per a les vermelles... serà perque va veure que durant tot el dia no em vaig caure cap vegada... (de fet he de confessar que em vaig caure en una blava, però ella no hi era al davant, jejeje). Per a mi, que sóc un "novatillo" principiant la millor pista ha estat la "Volta Muntanya Sagrada", de més 2 kms i mig de recorregut en la seva totalitat entre bosc i ombrívola, fet que feia que la neu estigués molt dura i gelada en alguns trams, i per això... sí, sí... em vaig caure en aquesta pista, jejeje. Al fons es poden veure unes magnífiques vistes de la Tossa d'Alp.

.

pista blava (Volta Muntanya Sagrada)

.

El proper any (2ª fase) provaré les vermelles... També he de dir que va ser molt divertit xerrar amb els nens petits que pujaven amb mi al telecadira... Tots anavem amb aquella armilla de color groc que diu: “sóc petit” bufff... són petits però van llençats!!! Quins fieres!!!! La majoria d’ells solament tenen 4 i 5 anys... amb aquell casc que semblen disfressats de "formiga atòmica". Jo els entrevistava a tots (mireu... es que m’aborria al telecadira, que hi farem)... Els preguntava de tot una mica: Quants anys tens? Fa molt que esquies? T’agrada esquiar? La resposta: psssseee... els papis em porten... jejeje.... Realment no estaven molt parladors... imagino que els papis els hi havien dit que no parlin amb desconeguts (tipic) jejeje...

.
.

Al final del dia vaig acabar molt esgotat... després de 6 hores esquiant crec que era inevitable quedar mig dormit durant tot el viatge de tornada a Barcelona. Tenia la sort de no conduir, així que podia recordar tot el que havia après... tot el que havia gaudit...

.