Senderisme a la Mola (Vallès Occ.) Barcelona

Amb l’arribada del bon temps sempre ve de gust fer alguna caminadeta per la muntanya, però sense marxar gaire lluny, oi? Això és el que vaig pensar quan em van proposar pujar a la Mola, un indret situat a 1.105 metres sobre el nivell del mar, que forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

L'accés més fàcil i planer és el que parteix de la carretera de Terrassa a Matadepera per Can Robert, uns tres quilòmetres i mig després d'haver passat Matadepera. A mà esquerra hi ha una pista forestal, força practicable amb cotxe. Un cop varem arribar a Can Robert calia deixar els vehicles per continuar a peu; des d'aquí començavem una petita ascensió amb un desnivell de 450 metres fins al cim. Primer de tot arribavem a Can Pobla (poc menys de tres quilòmetres), i després enllaçarem per un corriol anomenat el “camí dels monjos”, força ben senyalitzat, que ens portava fins al cim de la Mola i el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt (segle X).

.

Can Pobla

.

senyalització del camí dels monjos

.

cim de la Mola

celebració de l'arribada al cim (amb banderes del barça)

En total, crec que vam aconseguir fer tot el camí en una hora i mitja, sense presses, però amb moltes ganes... i no em refereixo pas a ganes d’arribar, sino a ganes de dinar!!!! perquè l’edifici històric del monestir també inclou un restaurant amb una fantàstica oferta gastronòmica de cuina catalana elaborada en forns de llenya que encara no he pogut oblidar... hhmmmm, nyam... nyam... http://www.lamola.com/

.
..

BTT per Collserola (Barcelonès) Barcelona

Feia temps que volia tornar a Collserola i gaudir d’una pedalada per la Carretera de les Aigües, però mai tenia l’ocasió o les ganes d’anar-hi... bla, bla bla... sempre excuses barates i molta mandra. Calia posar-hi remei, així que aquest primer cap de setmana del mes de maig em vaig decidir. Després de pujar una bona estona des del Parc Cervantes fins a Sant Pere Màrtir, vaig arribar al Mirador dels Xiprers, un lloc ideal per recuperar forces, beure molta aigua, i també observar el fantàstic skyline de Barcelona. Amb tot això, també em vaig adonar que tots els cartells indicadors havien canviat el nom de la Carretera de les Aigües!!! Ara li han posat “Passeig de les Aigües”. No entenc el motiu. Em ve a la ment aquella dita que diu: “qui no té res a fer, el gat pentina”. Què hi farem. En qualsevol cas, jo m'ho vaig passar pipa. Crec que un cop al mes repetiré l'experiència...
..

the new name is... Passeig de les Aigües!!!
. .

aquesta és la meva btt de l'any 89...

sí, sí... ja sé que és una reliquia sobre rodes!

.

el canvi de marxes encara funciona...

tot i tenir 20 anys!

.

han instal·lat algunes pasarel·les de fusta

.

prohibit excedir de 30 km/h

. .
.