Can Pobla
.
senyalització del camí dels monjos
.
cim de la Mola
celebració de l'arribada al cim (amb banderes del barça)
.
..
Can Pobla
.
senyalització del camí dels monjos
.
cim de la Mola
celebració de l'arribada al cim (amb banderes del barça)
the new name is... Passeig de les Aigües!!!
. .
aquesta és la meva btt de l'any 89...
sí, sí... ja sé que és una reliquia sobre rodes!
.
el canvi de marxes encara funciona...
tot i tenir 20 anys!
.
han instal·lat algunes pasarel·les de fusta
.
prohibit excedir de 30 km/h
. .
.
Bulnes: Aquest poble està situat a 650 metres sobre el nivell del mar. Els seus habitants són unes 20 persones durant tot l'any. Cal accedir-hi a través d'un funicular obert tots els dies. Bulnes és l'únic poble d'Astúries on no hi ha accés per carretera. Després d'anys de demandes es va aconseguir la instal·lació d'un funicular el qual salva els 400 m. de desnivell entre Poncebos i la part inferior del poble de Bulnes, en aproximadament uns 7 minuts. El pendent és del 18% i la seva longitud de 2.200 m. Dintre del seu horari estacional la freqüència entre viatges és de 30 minuts, de 10:00 a 12:30 i de 14:00 a 18:00 hores. El bitllet normal (anada i tornada) costa 18 euros. L'alternativa és accedir al poble a peu, per la ruta que recorre el canal del Teixu, doncs tot just són quatre quilòmetres i el desnivell, des dels 200 metres d'altitud de Poncebos als 650 de Bulnes, no és excessiu per a qualsevol persona amb bona salut. Nosaltres no teniem alternativa: pluja + vent = funicular.
...
.
Llacs de Covadonga: A uns 12 km del Santuari de Covadonga, immersos en un paisatge espectacular al qual s'accedeix per unes carreteres molt estretes i empinades, ens trobem els Llacs de Covadonga, dos llacs d'origen glaciar: l’Enol i el de la Ercina. El camí cap als llacs està replet de belles panoràmiques. Actualment no es pot accedir als llacs amb cotxe si no és abans de les 8 del matí ja que a aquesta hora tanquen la carretera i solament és possible pujar en uns autobusos llançadora (costa 6 euros el trajecte persona). Una vegada arribem a la nostra destinació, a uns 1100 metres d'altitud, el llac Enol és el primer que ens trobem amb una profunditat de 24 metres. Més endavant es troba el de la Ercina menys profund que l'anterior: solament 2 metres. Des d'ambdós llacs podem fer rutes i gaudir d'uns paisatges maravellosos. També és recomanable fer una escapadeta al Mirador de la Reina per poder gaudir d'una vista inigualable del Pics d’Europa. Al costat del llac de la Ercina hi ha un parell d'establiments on donen begudes, entrepans i també un caldo bonissim!!! A mi no em va semblar massa car, potser perquè estava massa bocabadat mirant com nevava. Ohh, my God!!!
El Museu de la Mineria (MUMI): situat al poble de El Entrego (Carrer El Trabanquín, s/n) és una experiència única per conèixer com treballen i viuen els miners. La visita també inclou una ruta guiada on cal baixar a unes galeries que simulen una petita mina. Ho recomano. El preu d'entrada solament són 5 euros.
També varem visitar alguns pobles i ciutats de la costa: Gijon, Llanes, San Vicente de la Barquera... en resum, a tot arreu gent molt amable, bon menjar i molta sidra!
.pista blava (Volta Muntanya Sagrada)
.
Des de Cap del Rec (1.953 m) ens dirigim a l’inici del circuit de raquetes que comença al costat mateix dels edificis de serveis. Marxem en direcció nord oest amb un pendent suau entremig d’un bosc de pins. El camí està ben senyalitzat amb estaques metal·liques i rètols, i els arbres també disposen d’uns petits quadrats adherits de color groc amb un número de color negre identificatiu del sender 18 que ens porta del Cap Rec al Pradell. Més endavant ens trovem amb una pista d’esquí nòrdic. La creuem procurant no malmetre les traces marcades pels esquiadors i l’abandonem per tornar a enfilar el camí. Ben aviat una nova cruïlla travessa un segon tram de la mateixa pista anterior. La creuem i tornem a seguir el camí general. Fa molta calor i prefereixo prescindir del Buff. Des de lluny ja es comença a divisar el final del bosc. Abastem el refugi del Pradell situat al cap de munt d’un prat (2.112 m). Portem un temps record de 30 min sobre els els 50 min estipulats. Estic convençut que aquest ritme em passarà factura en algun moment, però prefereixo no pensar-hi.
.
Per sobre del refugi transcorre la pista de Cap del Rec a les Pollineres. Hi trobem el rètol indicador que ens assenyala el camí per pujar a la Tossa amb un horari estimat de 3 hores. No tenim gaire temps, donat el fet de que volem tornar avuí mateix cap a Barcelona, i per tant ens decidim seguir per la pista en direcció a Pollineres. Fem ruta pels laterals de la pista per no malmetre les traces marcades i d’aquesta manera també aprofitem una estona per prescindir de les raquetes, que d’ara endavant portararem lligades a les motxilles. De tant en tant ens quedem sense laterals i hem de fer via pel ben mig de la pista i per això ens guanyem l’esbroncada algun esquiador tiquis-miquis!
.
De sobte es trenca el silenci. El xiular frenètic dels ocells es fa present per tot arreu. Ens anuncien el mal temps, i no van pas errats. En 10 min es posa a nevar, però decidim seguir endavant. Portem suficient equipació per aillar-nos del fred i (modèstia a part), un servidor va pensar en endur-se des de casa alguns fruits secs i xocolata!! jeje...
.
Torna a sortir el sol i decidim aturar-nos per dinar. Tenim cobertura de mòbil!!! ...i des de Barcelona ens diuen que tot el dia està plovent. En canvi, aquí aprofitem per bronzejar-nos una estoneta, jeje... Som uns privilegiats. Tot i que no per gaire estona. Uns nuvols enormes es tornen a dirigir cap a nosaltres. Són dos quarts de tres. Decidim recollir les restes del dinar i continuar una estona més fins a un cartell colgat per la neu que ens anuncia la Muntanya d’Arànser. Des d’aquí tenim 50 min fins als Estanys de la Pera, però ja no tenim temps suficient per arribar-hi. Quina llàstima. Deixem pendent aquest recorregut per un altre dia i fem mitja volta de tornada a Cap del Rec.
.
.
.
Ens creuem amb un parell de rucs catalans.
.El fang fa acte de presència.
Ens costa una mica caminar.
.
El maravellós pont metàl·lic del barranc de Sant Jaume.
..
Oleee! la Nati passa primer.
No!! no!! ...primer ha estat l'Eva (la fotògrafa)
.
Fotooo!
Tothom d'esquena a la càmara
.
Arribem fins al camí excavat a la roca.
.
En dues paraules...
IM - PRESSIONANT!!!
Aquest sóc jo!!
Ara em toca a mi travessar aquest túnel.
Ascensió fins a les ruïnes del poblat medieval d'Altimiris.
Buffff...
quin cansament.
Wooow!!
Vista espectacular dels Pirineus!!
Fi del viatge i camí de tornada...